Agafeu un full en blanc i pinteu-hi un puntet negre al mig. Ensenyeu-lo a un altre i pregunteu-li què hi veu. Segur que et diu que hi ha un puntet negre.
És veritat, oi que sí? Però també és veritat que hi ha tot un full en blanc al voltant del puntet i que no l'has dit.
Moltes vegades, quan parlem o pensem en un altre nen o nena, només ens fixem en aquell puntet negre, en el que no ens agrada d'ell o d'ella. Diem que és baix, que no sap dibuixar, que no sap jugar, que no calla....
Però no diem que sap cantar molt bé, que sap fer la tombarella, que suma molt bé, que mira d'ajudar als altres...
Com és que moltes vegades comencem criticant, insultant.... i no pas dient el que té de bo l'altre? Oi que si parlessin de nosaltres el que ens agradaria més seria que diguessin el que sabem fer bé i no només el que ens costa o no ens surt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada