La setmana passada em va passar una cosa ben estranya. Quan vaig anar a engegar la tele per veure els dibuixos em vaig trobar que el televisor no s'encenia. Vaig cridar la mare. Ella ho va provar un parell més de vegades i després va avisar el tècnic. El tècnic li va dir que sí, que al cap d'una estoneta s'hi passaria. Van passar més de 3 hores i la mare el va tornar a trucar. Ell li va dir que li sabia molt de greu, però que tenia molta feina al taller i que vindria l'endemà. Així van passar tres dies. Quan al final va venir, resulta que li faltava una eina; al cap d'una bona estona va tornar, però no portava la peça espatllada i va haver de marxar de nou... Finalment, va agafar la tele i se la va endur al taller; quan avui ens l'ha tornada ha dit que li sabia molt greu, però que ja se sap...
He pensat que de vegades jo també sóc com el tècnic de la tele: dic als pares que faré una cosa i després no la faig fins que m'han hagut d'avisar més de 4 vegades. O també a l'escola: vaig a classe i no porto el material que cal per treballar o no paro de moure'm i aixecar-me... Tot són excuses per no fer la feina. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada