des d'on ens neix
aquella bondat
innocent i valenta
que s'ho enduria tot
si no fos que el món
és com és
i no entén gaire
ni de bondat, ni de tendresa...
O potser sí!
Des de dins,
des d'on neix
aquell amor
que et fa imparable
- i que et permet
deixar enrera
la ràbia I la revenja-
i no t'atures a pensar
si ho entendran o no.
L'amor,
aquesta tendresa infinita
que et fa viure,
no et vol sol ni solitari,
ni trist, ni ple
de la rancúnia
per les injustícies rebudes.
No tinguis por:
el dolor troba sempre
un punt i final.
Confia! Sí, confia
en aquest Alè que et parla.
Que la confiança construeix camins
on només hi havia desesperació.
on només hi havia desesperació.
L'infinit és un Amor que ens visita.
(Francesc Grané)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada