Pregària per una primera comunió

Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu només una paraula i serà salva la meva ànima. 

Ja t'he rebut. Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i ja he quedat satisfet. Penso en el meravellós que és que estiguem aquí tots dos, en un raconet del meu cor. Sí, tots dos. I tu estàs permetent que jo interioritzi dintre meu, amb la teva companyia. Que se n'està de bé així! Quantes coses vull demanar-te! Però tinc mandra. Tinc mandra de pensar en mi. S'està tan bé! Vull disfrutar d'aquest moment. És clar que m'agradaria pregar-te per moltes coses ... Però s'està tan bé sense pensar ...., disfrutant de la teva presència. En aquests moments ets meu, i jo sóc teu. Per què no podem fruir de més estones com aquesta? Que ho veus, que en sóc d'egoista? 

Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i jo ja estic satisfet. És tan fàcil! Tu dónes un sí gratuït. Que el dono jo? Per a tu és tan fàcil i per a mi tan difícil! Tu fas molt per mi i per tots nosaltres .... I què fem per tu? I seria tan fàcil? 

A petita escala, un somriure, un bon dia. Un simple "hola, com estàs?" i tot fóra diferent. Amb escales petites podríem arribar a grans alçàries ... Però, com? Ajuda'ns, bon Déu. Necessitem el teu ajut. Som una cosa tan insignificant al teu costat! I, malgrat això, podem fer tantes coses per la humanitat! 

Estem plens de bona voluntat, però ens resulta difícil dur a terme els nostres bons propòsits. De vegades no sabem com realitzar-los; no tenim ocasions de fer tot allò que volem. Ens en sentim impotents per fer-ho. Ajuda'ns, Senyor. Et necessitem. Volem estar amb Tu. 

No tinc paraules, bon Jesús, per dir-te tot el que vull. Deixa'm que ho pensi. Vull estar a soles amb Tu. Vull estimar-te, i vull acomplir amb el teu missatge: estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat.