AMOR - 9

AMOR

Amor és la porta entrebadada, amb les finestres de bat a bat,

és el vent que s’atorbona

és el crit de la immensitat, i el murmuri de Déu,

que inviten a deixar la teva casa closa

per anar vers un altre que has volgut curullar amb la vida,

perquè l’estimes i el vols estimar.

Estimar és voler l’altre lliure, i no pas seduir-lo,

i afranquir-lo de lligams, si resta presoner,

perquè també ell pugui dir “t’estimo”.

Estimar és voler amb totes les forces el bé de l’altre abans i tot del teu,

i fer-ho tot perquè l’estimat creixi i s’esbadelli,

esdevenint cada dia l’home o la dona que has d’ésser

i no pas el que tu vols modelar a la imatge dels teus somnis.

Estimar és creure en l’altre i fer-li confiança,

creure en les seves forces ocultes, en la vida que l’habita,

i, tant se val les pedres que calgui sollevar per aplanar la senda,

és decidir de seguir coratjosament els viaranys del temps,

no pas per cent dies, ni mil, ni deu mil,

sinó per un pelegrinatge que no s’acaba mai, car dura per sempre.

Estimar és acceptar de patir, de morir a si mateix, per viure i fer viure,

puix qui pot per un altre oblidar-se sens patir.

I qui pot renunciar a viure per a si mateix,

Sense que mori en ell quelcom de seu?

Estimar és tot això i més encara,

que estimar és obrir-te a l’Amor Infinit, és deixar-te estimar,

i, transparent a a aquest amor que et ve, sense faltar-te mai,

és permetre a Déu d’estimar aquell qui tu,

lliurement, decideixes d’amar.

Paraules d’amor, Michael Quoist