PARLA’M DE DÉU

PARLA’M DE DÉU

Vaig dir tremolós al sol ponent:

Parla’m de Déu!

El sol es colgà sense dir-me res.

I el somni es convertí en realitat.

L’endemà al matí,

quan jo obria la finestra,

el sol ja m’esperava somrient.

Vaig dir al rossinyol: Parla’m de Déu!

I el rossinyol cantà.

Vaig dir a l’ametller: Parla’m de Déu!

I l’ametller florí.

Vaig dir a la font: Parla’m de Déu!

I l’aigua brollà.

Vaig dir a la natura: Parla’m de Déu!

I la natura es va cobrir de bellesa.

Vaig dir al meu fill: Parla’m de Déu!

I l’infant em va dir: Parla-me’n tu.

Vaig dir al meu pare: Parla’m de Déu!

I ell se’m quedà mirant i estimant.

Vaig dir a la mare: Parla’m de Déu!

I la mare em va fer un petó.

Vaig dir al pagès: Parla’m de Déu!

I el pagès m’ensenyà a llaurar.

Vaig dir a l’obrer: Parla’m de Déu!

I ell em va dir: Treballa i el trobaràs.

Vaig dir al pobre: Parla’m de Déu!

I em donà un tros de pa que es duia a la boca.

Vaig dir a l’enemic: Parla’m de Déu!

I l’enemic em va donar la mà.

Vaig dir a un nen: Parla’m de Déu!

I el nen em somrigué.

Vaig dir a un soldat: Parla’m de Déu!

I el soldat va deixar les armes.

Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu!

I la gent m’estimà.

Vaig dir a la mà: Parla’m de Déu!

I la mà esdevingué servei.

Vaig dir al dolor: Parla’m de Déu!

I el dolor es féu agraïment.

Vaig dir-te: Parla’m de Déu!

I tu ja saps prou què em vas dir.

Vaig dir a la Bíblia: Parla’m de Déu!

I la Bíblia s’ofegà de tant parlar-ne.

Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu!

I Jesús resà el Parenostre.

Vaig dir a Déu: Parla’m de Déu!

I Déu em va dir: Et parlaré de tu.

P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat