Hi ha una cosa encara més commovedora. Déu m'estima incondicionalment, tal com sóc. No he de guanyar-me el seu amor. No he de conquerir el seu cor. No he de canviar ni ser millor per ser estimat per ell. Més aviat, sabent que m'estima així, puc canviar, créixer i ser bo.
Ara puc pensar en la meva vida: què em demana Déu? Què n'espera, de mi? Tans sols que aprengui a estimar. No sé pas en quines circumstàncies em puc trobar i quines decisions hauré de prendre, però Déu només espera de mi que estimi les persones i busqui el seu bé´, que m'estimi a mi mateix i em tracti bé, que estimi la vida i m'esforci per fer-la més digna i humana per a tothom. Que sigui sensible a l'amor.
Una cosa que no he d'oblidar. Mai no estaré sol. Tots vivim, ens movem i som en Déu.
Jose Antonio Pagola, "El camí obert per Jesus. Mateu"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada