Senyor Jesús:
De nou estem davant teu
obrint la porta del nou curs.
Ens has donat uns professors
i professores. Gràcies.
També ens has donat uns
companys i companyes. Gràcies
Cal que seguim junts el
camí que et té a Tu com a fita.
Ens has posat junts.
Però saps prou bé que no
seré pas jo, tot sol, qui faci que tots caminem.
Jo sol no sóc pas ningú per
a fer-ho.
Únicament ho pots fer tu.
Jo tan sols puc oferir-te
els meus ulls,
amb ells pots mostrar la
teva llum.
Puc oferir-te les meves
orelles,
per a escoltar junts les
seves coses, preocupacions, alegries, il·lusions !
Puc oferir-te també, si
vols, les meves mans
per a agafar-los i
tibar-los quan es cansin de seguir el camí.
Si la necessites, també et
cedeixo la meva boca
perquè els diguis... els
diguis el que vulguis, Senyor.
Definitivament et dono tot
el meu jo.
Però no facis de mi un
científic de la fe.
Fes-me, més aviat, un
veritable amic seu,
i així seré també més amic
teu.
Que vegin que jo t’estimo.
Que vegin que sóc feliç
estimant-te.
Que vegin que tinc
necessitat de tu.
Fes que prediqui més amb
l’exemple
que no pas amb paraules i
frases.
Tan sols et puc dir, com
sant Francesc,
que facis de mi un
instrument de la teva pau.
Sí, Senyor, em poso com a
instrument,
perquè puguis treballar la
fe
d’aquests que durant tot el
curs formaran part de la meva comunitat.
I fes que tots junts
construïm una escola millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada