un record només per a mi
que sóc cristià o cristiana
tant de dia com de nit.
Aquest tros de fusta no és màgic,
ni es tracta d'un amulet,
no m'estalvia la lluita
ni en fa passar el fred.
No és pas per identificar-me
ni perquè ho vegi la gent,
només és una contrasenya
que ens fem jo i Ell.
Quan poso la mà a la butxaca
buscant monedes o una clau
aquest tros de fusta em recorda
que Algú per mi es va fer esclau.
M'invita a donar-li gràcies
pel molt que m'ha beneït,
m'empeny a servir-lo amb ànsia
en tot el que faig i el que dic.
No és pas per identificar-me
ni perquè ho vegi la gent,
només és una contrasenya
és com fer-li l'ullet.
També és un record diari
de la pau que compartim
tots els deixebles del Mestre
que en una pregària ens unim.
Sí, duc una creu a la butxaca
un record només per a mi
que Jesús és l'únic que em mana
si jo li dono permís.
No és pas per identificar-me
ni perquè ho vegi la gent,
només és una contrasenya
és com fer-li l'ullet.
No és pas per identificar-me
ni perquè ho vegi la gent,
només és una contrasenya
que ens fem jo i Ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada