por pels alts i baixos,
por per les decepcions,
por per un esdevenir més o menys ombrívol.
Vulguis el que Déu vol.
Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla
que, malgrat tot, accepta els designis
de la seva pròpia providència.
Poc importa que et consideris una frustració
si Déu et considera plenament Realitzat, a super gust.
Perdre't confiadament i cegament
en aquest Déu que t'estima per a si.
I que arribarà fins a tu,
encara que mai el vegis.
Pensa que estàs a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobi.
Viu feliç. T'ho suplico.
Viu en pau. Que res t'alteri.
Que res sigui CAPAÇ de treure't la pau.
Ni la fatiga psíquica.
Ni les teves errades morals.
Fes que broti, i conservi sempre
sobre el teu rostre,
un dolç somriure,
reflex del que el Senyor contínuament et dirigeix.
I en el fons de la teva ànima col·loca, primer de tot,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot aquell que té el llenç de la pau de Déu.
Recorda: quant et deprimeix i inquieta és fals.
T'ho dic en el nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.
Per això, quan et sentis afligit, trist,
adora i confia.
Teilhard de Chardin sj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada