CARDIOGRAMA

De tant en tant l’Ernest obre la Bíblia amb la intenció de trobar unes paraules, uns fets o signes que el puguin ajudar a anar suportant la quarantena, i aquesta tarda llegeix: “Ell (Jesús) sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.” (Evangeli de Joan 2,25) L’Ernest sent una suau batzegada interior i es diu a si mateix: és una mena de cardiograma!!

Què hi ha en el nostre cor? 

• Temporalment: passat, present i futur.
• Geogràficament: pobles, ciutats, continents, mar, muntanyes i univers. 
• Personalment: idees, sentiments, plenituds, buidors i molts anhels... 

I anava classificant moltes dimensions de la vida que ressonen o s’assenten en el nostre cor.

Però una nova pregunta també resonava per les parets del seu interior: hi és Déu per aquí?

A la nit, però, l’Ernest es va fer la pregunta clau: qui estimo en el meu cor? Al cap d’uns moments es va començar a sentir perdut. No tenia clar el significat de la paraula estimar ni la intensitat del seus amors. També li va assaltar un pensament potent que li deia: a mi, estimo!

Preguntes del cardiograma:

1. Quines són les persones que en aquests moments de la meva vida més estimo? Com és que les estimo? Ho saben, elles? Sí, molt. Sí, però no gaire. Potser. No ho crec. Segurament no. Els ho he dit? Els ho he demostrat? Déu, tu també formes part de les persones que estimo?
2. Quines són les persones que he estimat? Què ha passat? La relació continua. Ja no ens veiem. Va ser una fantasia o potser un desengany. No ho sé. Déu, m'han ensenyat que tu sempre hi ets. Per què de vegades no et veig? Per què de vegades no t'escolto? Per què de vegades no noto la teva presència?
3. Quines persones m’estimen? Molt, bastant, a temporades, segons vagi, ja no m’estimen. I tu Déu, per què em segueixes estimant, encara que de no sempre t'escolti, no et noti, no et parli?

Així va ser com l’Ernest aquella nit va començar a fer el que en va dir el seu “cardiograma”.

I així és també com el seu cardiòleg (Déu, que és el gran especialista del cor, de l'amor) li va fer notar que en el seu cor i en el cor de tots hi ha una infinita potencialitat d'estimar. L'amor hi és. Només cal que en comptes de guardar-lo en la foscor, fem que sigui llum resplendent.

(A partir d'un text de Jesús Renau al seu mur del facebook)