CORATGE VE DE COR

“Coratge ve de cor; no d’un cor parat, sinó d’un cor en marxa”.

COR PARAT. Arriba un moment que ja dic prou. Fa massa dies que vaig ensopegant amb els mateixos defectes; em sembla que faci el que faci no me’n sortiré. Ho he intentat massa vegades, i ja no vull tornar a experimentar la buidor de la meva impotència. Prou!

COR EN MARXA. Hi ha dies de tot, i el d’avui és un dia dolent. Si examino el que sento, veig que almenys fins demà ho tinc tot perdut. Quina llàstima, esperar a demà. Puc trobar algun amic per parlar ni que sigui per Skype. No l’atabalaré amb el meu problema, criticarem tot el que fa el govern i ens riurem de la nostra pròpia ombra. Segurament avui començaré a pujar, o sinó, almenys sortiré del forat. Apa, som-hi...

I si no trobo cap amic, sempre et tinc a Tu. Tu sempre m'escoltes, sempre m'entens, sempre m'abraces i em consoles... però de vegades el meu cor no ho sap veure.

COR PARAT. Aquesta situació del virus ja dura massa. La casa em cau a sobre. Tothom diu el mateix. Algunes vegades m’agafa por i fins em sembla que em fa mal el coll i em costa respirar. Sí, molta, moltíssima informació, però no ens en sortim, i està per veure el que vindrà després: un desastre. Quin fàstic de tot, quin fàstic de vida.

COR EN MARXA. Cada dia a les 8 del vespre surto a aplaudir al balcó. He comprovat que és positiu, per als sanitaris i també per a mi. Pico fort. Sí, sembla que és un moment una mica màgic. Les mans parlen més que les paraules. Crec que ho fan a la majoria de països. Estem iniciant un canvi? Per què tot ha de seguir igual? He vist que els d’OPEN ARMS ara serveixen aliments a la gent confinada que no poden sortir. Ostres! Està molt bé.

Que puc fer jo per col·laborar? Tinc ganes de fer coses, però no sé quines. faig silenci i escolto el meu cor. I t'escolto a tu, Senyor. Només quedant-me a casa ja faig alguna cosa. faig tot un acte solidari envers els altres. Puc fer números i fer algun donatiu. Puc trucar a algú que sé que està sol. Puc ... sí, puc fer coses, potser petites, però en puc fer.

Senyor, que bategui el nostre cor, que senti, que es situï en el lloc d’altres, que imagini, que cerqui amics, que visqui, que miri tot el que hi ha de positiu, que superi la depressió consentida, que sigui un cor en marxa.

Un cor que sap que estimar no fa mal a ningú. un cor que sap que en el món nou que tots volem, l'amor serà la única i veritable llei.

(a partir d'un text del mur del Jesús Renau al facebook)