Bona sort? Mala sort?

Una història xinesa parla d'un ancià llaurador que tenia un vell cavall per a cultivar els seus camps. Un dia, el cavall va escapar a les muntanyes. Quan els veïns de l'ancià s'apropaven per a condoldre's amb ell i lamentar la seva desgràcia, l'ancià els va dir: Mala sort? Bona sort? Qui sap?.

Una setmana després, el cavall va tornar amb una manada de cavalls salvatges.

Llavors els veïns van felicitar al llaurador per la seva bona sort. Aquest els va respondre: Mala sort? Bona sort? Qui sap?

Quan el fill del llaurador va intentar domar un d'aquells cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. Tothom va considerar això com una desgràcia. Tot i així el llaurador es va limitar a dir: Mala sort? Bona sort? Qui sap?

Unes setmanes més tard, l'exèrcit va entrar en el poblat i van ser reclutats tots els joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure al fill del llaurador amb la cama trencada, el van deixar tranquil. Havia estat bona sort? Mala sort? Qui sap?

Tot el que a primer cop d'ull sembla un contratemps pot ser una disfressa del be. I el que sembla bo a primer cop d'ull pot ser perjudicial. Així doncs seria una postura sàvia que deixéssim a Déu dir el que és bona sort i dolenta, i li agraïm que les coses es converteixen en be per als que l'estimen.