Moltes vegades diem que la vida és un camí. I sí és un camí, cal fer-lo i no quedar-se assegut a la vida. Estem de viatge! Estem en un continu caminar, i l'Evangeli ens parla i ens diu que hem de caminar en saviesa, en amor, en la llum i en l'Esperit.
Però no hem de caminar sols, Déu ens ho recorda sovint, no estem destinats a caminar sols a la vida. Estem destinats a caminar en comunitat.
Alguns potser diuen, “Què hi ha de mal en caminar sol? M'agrada caminar sol. De fet, ho prefereixo. Puc anar al meu ritme. No he d'esperar a ningú.”
Potser a algú li agrada caminar sol, però necessites els altres per caminar amb tu al llarg de la vida.
Si pensem una mica trobarem com a mínim tres raons:
1. Es més segur. Mai has caminat per un carreró fosc a la nit o al camp per una carretera llarga tot sol? Pot fer una mica de por. En la foscor, la llum dels altres ens pot il·luminar el camí i allunyar la por. És més segur caminar per la vida amb altres.
2. És més solidari. Hi ha un vell proverbi de Zàmbia que diu, “Quan corres en solitari, corres ràpidament. Però quan correu junts, correu lluny.” La vida no és una cursa de cent metres; és un marató! L’única manera d’acabar bé la cursa i de no cremar-te, és que hi participen altres persones a la teva vida a través de relacions significatives. Através de relacions amoroses que van fent créixer l'amor dins teu.
3. És més intel·ligent. Aprens més caminant amb altres que tot sol. Pr 28:26 diu, “És un neci qui es refia d'ell mateix.” Altrament dit, si ets l'únic que pensa una cosa i ningú està d'acord amb tu, potser estàs caminant en la direcció equivocada. Quan camines tot sol per la vida, no tens a ningú per dir-te, “Hem deixat el camí. Hem de tornar al camí i agafar la bona direcció.”
Ef 4:16 diu, “'D'acord amb l'energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l'amor.”
Necessites persones a la teva vida per ajudar-te a créixer i ser la persona que Déu et va crear a ser. La vida es tracta de relacions. Déu és amor i vol que aprenguis a estimar-lo i estimis als altres. Aquestes són les dues lliçons més importants de la vida. Estimar a Déu i estimar als altres. I per fer-ho cal fer camí junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada