Expliquen que una tarda, aquell nen petit es va acostar a la seva mare, que estava a la cuina preparant el sopar, i li va donar un full de paper en el qual havia alguna cosa escrita. La mare va mirar el paper, i, després d’eixugar-se les mans, va llegir el que deia, que era el següent:
Comptes de la setmana:
* Per netejar l’habitació ... 3 euros
* Per anar a comprar el pa ... 1
* Per tenir cura del meu germà petit mentre tu compraves ... 1’50
* Per baixar les escombraries ... 0’50
* Per presentar dos exàmens amb bones notes... 1
* Per ajudar-te a netejar l’escala ... 1
* Total que em deus ... 7 euros.
Quan la mare va acabar de llegir el paper, es va quedar mirant fixament el seu fill. Aquest esperava, impacient, la resposta de la mare. Finalment la dona va agafar un llapis i per la part de darrera del mateix full va escriure:
* Per portar-te nou mesos en el meu interior... res...
* Per les nits que no he dormit, perquè estava pendent de tu ... res...
* Pels problemes que m’has causat i per les vegades que m’has fet patir... res...
* Per les preocupacions que encara m’esperen a causa teva... res
* Pel menjar, la roba, les joguines... res...
* Per netejar-te, rentar-te i curar-te... res...
* Total que em deus per l’amor que he gastat i invertit en tu... RES.
Quan el nen va acabar de llegir el que la seva mare havia escrit, li van començar a caure les llàgrimes. La va mirar, penedit, i li va dir: “T’estimo molt, mamà”. Després va agafar el llapis i va escriure amb lletra ben gran: PAGAT.
És molt important veure i reconèixer el que els altres fan per nosaltres, sobretot aquelles persones que, d’una forma o una altra, tenen cura de nosaltres: a vegades les tenim tan a prop... que no sabem veure tot el que fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada