MURS I FRONTERES

Fa uns anys, quan va caure el mur de Berlín, a tot Europa va esclatar un raig de felicitat. A la fi queia una de les fronteres que causava més vergonya al món modern. També tots estàvem contents de poder viatjar per tot Europa sense haver de parar a cada frontera ni haver de portar passaport. Estava bé que a poc a poc anssim destruint les fronteres polítiques. 

Però estaria millor que aquella caiguda de murs també hagués sigut a nivell personal. 

I és que tots tenim murs, grans o petits, en el nostre interior, que de vegades ens separen dels altres i fan que ens sentim una mica sols, fins i tot tristos. 

Hi ha murs en la vida política quan els insults, la intolerància, treuen el protagonisme a les idees; 

hi ha murs en la vida familiar (les baralles entre germans, aquell dia que diem a la mare el que no volíem dir, discussions dels pares ...); 

hi ha murs causa de l'edat (quan mirem als avis com a persones velles més que com a persones que ens podrien ensenyar moltíssim de la vida, de les seves experiències, que de vegades no tenim temps d'escoltar ...); 

hi ha altres tipus de murs: socials, religiosos ... 

I també hi ha murs íntims, personals:

- La por dels tímids, que fa que s'amaguin dins del seu cor; 

- la manca de respecte dels orgullosos, que els condueix a la soledat; 

- la manca de confiança dels més calladets, 

- la necessitat d'aprendre a escoltar que tenen els xerraires ... 

Cadascú coneix els seus propis murs. Potser, amb una mica d'ajuda, podríem tractar de començar a treure la primera pedra ... 

Pensem en els murs que més ens impedeixen tenir una bona relació amb els altres, o de ser més lliures i feliços.