Si fos una flor

De vegades, m'assec a la gespa i respiro profundament.
Tanco els ulls i intento imaginar-me com seria la meva vida si fos una flor.
Tranquil·la, serena... fent un conjunt perfecte amb l'ambient.
Sense sentiments... ni dolor, ni por, ni confusió ni esperança, ni alegria, ni estimació.
Sense cometre errors, ni haver de prendre decisions, sense haver-me d'adaptar al canvi, ni haver de dir adéu.
Simplement estar... sense ser-hi.
Sense conèixer la magnitud del món, ni la petitesa de la meva persona...
sense notícies de Déu... ni un pensament, ni una paraula, ni una emoció.
Només una flor en la seva essència.
Les coses mai són del tot com volem;
m'assec a la gespa i penso.
Tanco els ulls i tinc sentiments: dolor, por, esperança i estimació.
Cometo molts errors, he de prendre decisions, lluito per adaptar-me al canvi i... em fa mal dir adéu.
No només estic... a més SÓC.
Em meravella la magnitud del món i m'espanta la petitesa de la meva persona...
tinc notícies de Déu, pensaments, paraules i emocions.
I malgrat el patiment, és curiós... que si per un petit instant pogués ser flor...
no ho seria.