L’ascensor és un bon lloc per saludar als veïns i per parlar del temps, si plou massa o massa poc, si ja estem a l’hivern encara que no ho sembla... i sobre tot, com passa el temps. No te’n adones i la vida és a l’aigüera.
Tots estem d’acord, el temps passa volant. Encara que hi ha velocitats i velocitats, dies que es fan curts i dies inacabables, el conjunt és vertiginós. I la gent gran sembla la més conscient de com s’escola un temps, que per a ells ja te molt més de passat que no pas de futur.
M’agradaria poder imprimir la velocitat desitjable al meu temps personal. M’agradaria, dius, no ser arrossegat, al contrari controlar-lo en el possible. Tenir un temps per viure en la plenitud convenient. Centrar-me en el que estic fent sense cap angoixa del passat ni cap tensió del futur. M’agradaria arribar a ser senyor del meu temps, i no esclau dominat per el vertigen que ell imposa.
Viure el temps a poc a poc. Ara. Sí, ara. Aquest ara que és l’oportunitat única real, que s’arrela a la meva història i és la totxana per fer el moment següent. Que no se’m escapi l’ara. Que no arribi a la nit i em trobi amb les mans buides de tots els ara del dia.
De debò que vols arribar a aquesta maduresa ?.
Doncs, tingues en compte que has d’anar contra el corrent del ritme que t’imposa una societat tremendament accelerada. Et fa falta distanciar-te amb certa freqüència del seu ritme. Anar-te’n per retrobar-te. I, encara una altre cosa.... viu la teva vida com un procés, no com una suma de realitats inconnexes. Un procés... ,sobre tot, una procés d’amor. No ho oblidis... un procés de donació, d’estimació. L’amor és el que lliga el temps i el fa més intens i interessant, és quan es converteix en apassionant.
(Ampliació: Mateu 14, 22-25 )
- Jesús va fer pujar els deixebles a la barca mentre Ell acomiadava a la gent.
- Jesús va pujar a la muntanya tot sol a pregar.
- El vespre encara era allà tot sol.
- A la matinada se’n va anar tot caminant pe l’aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada