El ginecòleg ens ha dit que ara el nostre fill te uns pocs centímetres, i fins hem sentit ja el batec del seu cor, a 143 pulsacions. UNA PASSADA!.
Ara comença i anirà bategant setmanes, mesos a dintre. Després ja a fora anys i anys. Possiblement molts. Tic tac... tac i tic... Uns cops anirà a bona marxa, altres s’accelerarà. Si és esportista alentirà fins a 50 o 55 pulsacions. Enviarà la sang primer a poca distància, després a un cos gran i extens. Oxigenarà, renovarà, farà la vida possible. Quasi sempre sense fer soroll, amb silenci i quietud. Quina meravella el cor !.
Saps que ara deu tenir una mida tan petita que quasi ni es veu, No ho dubtis ja nota el teu amor, li arriben els bells mots que li dieu. És un caliu. Sap més enllà de paraules i raons impossibles que hi ha una realitat que un dia podrà definir com l’amor. És un òrgan essencial per a tota la vida, i també el símbol universal de l’estimació. Quin bon cor que tens!, li dirà amb ulls amics una persona quan en el futur rebi de la seva bondat.
El cor és com l’interior i el motor dels millors sentiments, l’ermita de les trobades fondes i de les emocions supremes. Per això mentre va creixent cal que vosaltres aneu construint al seu costat aquelles dimensions i relacions per tal de que un dia aquest ser, ara diminut, esdevingui un home o una dona de cor noble, obert, ample, tendre, acollidor, compassiu i fort.
(Ampliació : Efesis 3,16-19)
- Consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior.
- Que per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors.
- I, així, arrelats i fonamentats en l’amor arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada