Els dos amics van començar la seva caminada a la Font de Canaletas i al poc van observar a un grup de “trileros” que esperaven el moment adient per començar la seva feina, diguem enganyosa feina.
A la Rambla dels Estudis, els vianants ja s’aturaven, front els quioscs dels ocells, per observar canaris, lloros, periquitos,.... que eren motiu d’atracció. Llàstima que els refilats de les aus quedaven apaivagats pel soroll dels vehicles.
A mida que anaven avançant es caminava més lentament, els colors i l’aroma de les flors de la Rambla de Sant Josep eren un nova atracció i molta gent entrava al Mercat de la Boqueria que es veia ple de gom a gom.
Però la parada ja va ser total al Pla de la Boqueria a on diferents persones situades sobre uns petits pedestals feien d’estàtua vivent. Els vianants s’aturaven i embadalits, observaven l’atracció deixant la seva contribució econòmica.
Van seguir avall, primer el Liceu i desprès a l’esquerra van entreveure la Plaça Reial. De sobte ja en plena Rambla de Santa Mònica, segut a terra, recolzat al tronc d’un arbre, un indigent, diguem un sense sostre o sense llar, pidolava amb la ma estesa i amb l’altre protegia la seva bossa de plàstic i la seva petita motxilla.
Quin contrast i quina sorpresa al observar que la gent que transitava, lloc de parar accelerava el seu pas, mirava cap un altre banda per, en aquest cas, no veure. La gent anava passant per davant del pobre, i anava passant i tot seguia igual fins que un home es va agenollar al costat del pidolaire i li va començar a parlar. Als pocs minuts el va ajudar a aixecar i tots dos junts, caminant lentament, se’n van anar.
En aquells moments els dos amics, a punt d’acabar el seu passeig, van tenir clar que “un samarità” s’havia fet present a la Rambla.
Un home baixava de Jerusalem a Jericò i va caure a les mans d’uns lladres que el van deixar baldat i mig mort.
Un sacerdot i un levita el van veure i van passar de llarg.
Però un samarità el va veure i se’n va compadir, s’hi acosta, el va embenar les ferides i acabat, el muntà damunt la seva pròpia cavalcadura i el dugué a l’hostal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada