Feia ja un munt d’hores que volàveu. Havien servit menjar i begudes dos o tres cops. Era l’hora en la que quasi tothom dormia i el soroll monòton de l’avió esdevenia un fons quasi normal i acceptat. Però, baixet, vosaltres dos no havíeu parat de parlar.
Molt a prop l’un de l’altre, embolicat cadascú amb la seva fressada, a cau d’orella, aquella conversa era un misteri de relació. Que poques vegades a la vida es donen situacions de fluïdesa com la d’aquella nit, amb l’oceà allà a baix!.
Li havies explicat una part important de la teva vida. Els anys de la carrera, l’amor apassionant, com era possible que s’hagués fet tan distant i dur, aquelles recerques i buidors..., i com ara et feies tantes i tantes preguntes. Oh, i quin misteri de vida.
Ell callava, sobre tot durant la primera hora. Hi era present, el senties obert, receptiu. Mirava al ulls. I de tant en tant feia alguna pregunta tan intencionada que et conduïa vers una nova llarga explicació. Era un mestre de la pregunta directa.
Després va ser ell qui va començar a parlar. Molt baix, lentament, a fons. Els seus mots entraven amb suavitat, anaven acompanyats d’un cert aroma indefinible, anaven teixint un nou sentiment. També interrogaven, posaven el dit a la ferida. Eren un bàlsam, sanaven i et comunicaven una nova visió de la realitat, de la vida i especialment de Déu.
Matinava. Aniria matinant per molt de temps. Obres el ulls per uns moments mentre penses: bon dia Nicodem. Bon dia, sents dintre el teu cor.
Era Jesús realment, el que havia parlat amb tu aquella nit en el més profund de tu mateix, mentre tornaves cap a casa.
Fins passats molts anys no ha vas dir a ningú. De gran, però, ja no t’importava. Tot el contrari. Era cert. Per què callar-ho?
Per reflexionar:
- A la teva vida has viscut alguna situació o experiència de semblant, no en la forma externa, sinó en el fons?
- Com ho veus ara? Va tenir conseqüències? Era realment Déu, i com ho saps?
- Per quins indrets interns o externs es deixa trobar ara el Senyor?
- Prega per tal de que no el defugis, obra-li el teu cor, que possiblement ho espera. “Déu estima tant al món que li ha donat el seu Fill únic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada