He après ...

He après que l'altre, l'altra, són de debó. Uns altres en majúscules.
No es pot donar res per descomptat ni ningú per conegut.
Cadascú és veritablement singular. Té la seva història, les seves ferides, les seves grandeses, la seva força... una mica de misteri, del Misteri.
(...)
L'altre és sempre terreny sagrat.
He après que és veritat això que la relació fa l'afecte. Que només el compartir, en l'estar, en el que és quotidià... hi ha possibilitats de trobada profunda.
(...)
He après dels somnis! De la gran quantitat i varietat de coses que es poden somiar. De l'esperança sense límits.
He après com n'és de gran el món i de com som de diferents en aquest sentit, de quanta riquesa, quanta singularitat, quanta creativitat.
He après les mil maneres que hi ha de celebrar la vida malgrat tot.
He après la importància de reconèixer els orígens, posar-los en valor i reconciliar-s'hi.
He après molt, molt, de l'amor i del respecte.
He après de les diferents maneres d'entendre Déu, el Misteri, la força que s'obstina a sostenir la vida o les múltiples maneres d'anomenar-lo.
He après a entendre el comú, la família extensa.
(...)
He après que el món està travessat per la injustícia i per una tremenda desigualtat. Que jo estic a la part privilegiada i, per tant, en la part responsable del sofriment d'uns altres.
(...)
He après i continuo aprenent a viure la incertesa.
He après que hi ha gent que d'ençà que neix està lluitant fins i tot pel més bàsic, i que així i tot no ho aconsegueix, que la meritocràcia és mentida.
(...)
No totes les vides valen el mateix. No tots els cossos valen el mateix.
(...)
I també he après que convivint amb tot això existeix l'amor, molt d'amor, infinit. Que malgrat tot existeix l'espereança, el gaudi i la festa.
He après la interdependència, la necessitat dels altres, del seu afecte, del seu reconeixement. He après que el dolor, la solitud, l'amor, l'alegria... són universals i tenen mil maneres d'expressar-se.

(Mestres de resilencia. Entrevista a Carmen Cabrillo. Anuari CJ #1LA FERIDA)