“veniu amb mi a un lloc apartat i descanseu una mica”,
et demanem per les nostres vacances.
L'afany de cada dia multiplica la nostra vida
de feines, urgències, angoixes, presses i impaciències.
Necessitem el repòs i l'assossec.
Necessitem la pau i el diàleg.
Necessitem la trobada i la tendresa.
Necessitem l'oxigenació del cos i de l'ànima.
Necessitem descansar. Necessitem les vacances.
Beneïu, Senyor, les nostres vacances.
Fes que siguin temps fecunds per a la vida de família,
per a la trobada amb nosaltres mateixos i amb els altres,
per a la brisa suau de l'amistat i del diàleg,
per a l'exercici físic que sempre rejoveneix,
per a la lectura que sempre enriqueix,
per a les visites culturals que sempre obren horitzons,
per a la festa autèntica que omple el cor de l'home.
Fes que les nostres vacances d'estiu siguin temps sant
per a la nostra cerca constant de Tu,
per al retrobament amb les nostres arrels cristianes,
per als espais de pregària i reflexió,
per compartir la fe i el testimoniatge,
per a la pràctica de la teva Llei i la de la teva Església,
per a l'escolta de la teva Paraula,
per participar a la taula de la teva eucaristia.
Vens sempre a nosaltres.
Tu sempre et fas el trobadís.
Els teus camins busquen sempre els nostres.
Fes que a les vacances d'estiu,
sapiguem remar mar endins i et trobem a Tu,
el Pescador, el Pastor, el Salvador, el Germà, l'Amic,
i trobem els nostres germans.
Junts farem la gran travessia de les nostres vides.
En nom teu, Senyor,
també en vacances,
vull estar disposat a remar mar endins.
Ajuda'm. Et necessito, també durant les vacances.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada