Paràbola d’avui ...

Certa vegada, en un petit poble, hi havia un grup de nois joves que es trobaven al peu d'una muntanya anomenada Tibidabo. Al cim d'aquesta muntanya, hi havia un temple especial dedicat al Sagrat Cor de Jesús, un lloc de pau i amor.

Un dia, aquests joves van decidir pujar cap al cim de la muntanya per trobar-se amb aquest temple i experimentar la seva pau. Pel camí, van carregar amb ells les seves preocupacions i temors, com si fossin pesades motxilles que els feien caminar amb dificultat.

Quan van arribar al temple, van notar un vent seré que amb una veu suau deia: "Veniu a mi, tots els qui esteu treballats i carregats, i jo us faré descansar" (Mt 11:28). Van deixar les seves motxilles a l'entrada i van sentir com la pesadesa dels seus cors es feia lleugera.

Dins del temple, van veure la imatge del Sagrat Cor de Jesús, un cor radiant d'amor i comprensió. Va ser com si el mateix Jesús els cridés a seguir-los i a deixar enrere les seves preocupacions. La imatge del Sagrat Cor els va recordar les paraules de Jesús: "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament." (Mt 22:37).

Amb humilitat, van demanar perdó per tot allò que pesava en els seus cors, recordant la promesa de salvació: "Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família." (Ac 16:31). Van sentir com si la càrrega invisible dels seus cors s'alliberés, deixant-los nets i plens de la pau i la llum de Déu.

A partir d'aquell moment, van prendre el compromís de seguir els passos de Jesús. En el petit temple dels seus cors, van acollir l'amor del Sagrat Cor de Jesús per fer-lo present entre els seus cada dia, recordant les paraules: "Que el Senyor confirmi cada dia l'amor que ens té” així nosaltres el confirmarem als nostres germans. (Salms 42:9).

Amb aquesta experiència, aquests nois joves van comprendre que el Sagrat Cor de Jesús era un refugi on podien deixar anar les seves càrregues, rebre perdó i trobar l'amor que il·lumina el camí de les seves vides.

Com en una paràbola ...