Déu ja ens estimava abans de posar els fonaments de l'univers.
Sapiguem aprofitar aquests dies de setmana Santa per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres.
Al·leluia,
lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els estols.
Lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estrelles lluminoses;
llueu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel.
Que lloïm el nom del Senyor:
a una ordre d'ell, tots forem creats.
(Salms 148, 1-5)
Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
(1Pe 5,7)
Déu, estic commogut que Tu consideris amb gran cura la nostra vida. Encara que només som aquí a la terra per un temps, et preocupes profundament per aquests moments. Quan hi penso, em commou immensament. Qui soc jo, perquè el Déu de l'Univers, que s'encarna en Jesús i que mori a la creu per l'amor que ens té a tots nosaltres, es preocupi per mi? Gràcies per estimar-me, gràcies per estimar-nos. Mostra'm senyor l'amor que tens a tots els meus germans perquè jo també els pugui estimar.
I recorda'ns Senyor que res no ens pot separar del teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada