Déu, ja fa molts anys que et conec,
Saps com soc des de tants anys,
fins i tot abans de què jo et conegués!
I encara que et conec,
mai no deixes de sorprendre’m!
He buscat de passar amb tu moltes estones,
t’he parlat,
t’he cantat cançons,
t’he llegit,
t’he escoltat ...
però també hi ha hagut moments que he mandrejat,
que he estat egoista i només he pensat en mi,
i t’he deixat de banda.
Però tu sempre m’esperes,
tu coneixes tots els meus secrets,
tots els meus defectes,
tot allò que enyoro,
tot allò que vull.
I quan menys t’ho esperes,
encara que faci dies que no penso en tu,
que no parlo amb tu,
que no t’escolto,
em tornes a sorprendre.
Gràcies per les noves sorpreses de cada dia!
Déu no deixis mai de sorprendre’ns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada