Hola avi, avui a l’escola hem anat a veure els pastorets, i han sortit uns dimonis que deien que eren els 7 pecats capitals. No he entès gaire això dels pecats capitals.
Mira noi, potser primer cal entendre que és un pecat. Un pecat ve a ser una cosa que fas que va en contra de Déu. Dit senzillament qualsevol cosa que fas que vagi en contra d’estimar als altres i a tu mateix. L’església parla d’uns pecats “capitals” com uns pecats molt importants. Però no deixen de ser petits pecats que sovint fem sense donar-nos compte. Et posaré uns exemples que t’ajudaran a entendre-ho.
Els anomenarem: ELS 7 PECATS DIGITALS
Segur que alguna vegada t’ha passat que has tingut moltes ganes de jugar amb la tablet i els pares t’han dit que no i tu has començat a cridar, enfadar-te, córrer per casa rondinant fins que has aconseguit que et diguessin que sí. Quan t’agafen aquests desitjos incontrolables, en diem luxuria.
Estàs jugant amb la Play i te l’estàs passant d’allò més bé, i de fons sents una veu que et diu: “pots parar la taula, si us plau”, però tu no li fas cas, no pots parar de jugar, i vols seguir jugant, portes molta estona, tens els ulls i els dits cansats, però vols més i més. D’això en diem gola.
Recordes perquè estava tan enfadada el teu cosí l’altre dia? Exacte, va resultar que el seu amic de tota la vida havia aconseguit molts més “likes” que ell en la foto que havien penjat pel carnestoltes, i el teu cosí es va enfadar moltíssim perquè l’amic en tenia més que ell. D’això en diem enveja.
Te’n recordes que et va passar l’any passat amb un treball que havies de fer a l’ordinador, que vas decidir jugar una mica abans de fer-lo, perquè et feia mandra, i la mare t’anava dient va, vinga fes el treball, i tu, ja el faré, ara tinc mandra d’escriure prefereixo jugar… D’això en diem: peresa.
Ja saps que va passar amb la tablet? L’altre dia el teu germà estava jugant a un joc de lluites, i no parava de perdre, i cada vegada que perdia, més s’enfadava, fin que va arribar un moment que de tant enfadat que estava va agafar la tablet i la va llençar pel terra, i com és de suposar, la tablet es va trencar. D’això en diem: ràbia
I tu en vas tenir una mica de culpa, no paraves de dir-li que tu ets el millor d’aquest joc, que si fes això, que si fes allò, que si creu-me que jo m’acabo el joc amb els ulls tancats … en aquest món digital n’hi ha molts que es creuen els millors i menyspreen els altres. D’això en diem: supèrbia.
I el darrer pecat és l’orgull. És quan tens una visió excessiva del jo sense tenir en compte els altres. És com quan fas una foto i dius, quina foto més maca que he fet, quin gran fotògraf sóc. Però no tens en compte que si no fos per les persones que surten a la foto, si no fos pel paisatge, potser no hauries pogut fer la foto. I oblidar que possiblement hi ha algú que ha fet la mateixa foto i potser la fet millor.
Aquests són els 7 pecats “digitals”. Així que potser deixa de banda el mòbil una estona, i anem a passejar amb el teu germà que amb aquest solet podríem anar a berenar a la font del bosc que fa temps que no hi anem, i a més no hi ha cobertura ni wifi, i estarem una estona ben tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada