Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Així canta la cançó.
I Déu meu, saps com sento aquesta força, imaginant-me que m'abraces.
Perquè jo he après que quan abraces una persona ens fa confiar més en ella i ens unim afectivament més.
Perquè jo he après que després de rebre una abraçada em sento més relaxat.
Perquè quan m'abracen allibero endorfines que fan disminuir el dolor.
Perquè he après que després d'abraçar algú empatitzo més amb ell.
Perquè he après que després d'abraçar una persona els estats de tristor, ansietat, depressió, disminueixen i apareix una sensació de felicitat.
Perquè he après que a l'abraçar allibero serotonina que em posa de bon humor.
Perquè he après que allibero oxitocina, fet que aporta tranquil·litat i plaer i fa disminuir la tensió arterial, l'ansietat, l'estrès…
Perquè he après que una bona abraçada em dona sensació de seguretat i estimula la meva autoestima.
I saps amb la teva abraçada,
em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l'oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull abraça't a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada