L'estiu és un període de l'any on vivim les relacions de maneres ben diferents. Estem més relaxats pel període vacacional, volem estar propers als que ens estimem... Però en les relacions sempre busquem alguna cosa. Ens hem preguntat mai que pretenc quan em relaciono amb algú?
Des de la revolució francesa que tota la societat està bastant marcada pels seus tres grans valors: igualtat, llibertat i fraternitat.
Amb les relacions ens omplim la boca de la paraula llibertat (tots volem ser lliures i volem que els que estan al nostre voltant siguin lliures). Però quan ho pensem i diem, realment estem pensant tot el que implica la llibertat? (igualtat davant de la llei, igualtat d'oportunitats per a tots, dret a un sostre, dret a menjar...) Per a ser tots lliures caldria que tots fóssim realment iguals. I jo em pregunto, som iguals?
Potser només ens hem quedat amb la paraula llibertat oblidant la igualtat i la darrera, no per això la menys important, la fraternitat. Sense fraternitat no hi ha igualtat en l'amor ni sentit veritable de llibertat. Recorda una mica allò que diu sant Pau als Corintis: "Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran." Igualtat, llibertat i fraternitat, però la fraternitat és el més gran.
No comença a ser hora, i aquest estiu podria ser una bona ocasió per començar, que els cristians ens entestéssim amb ser fraterns?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada