Avui el telèfon mòbil, lluny de ser un motiu de distracció, de diversió o evasió, pot ser una excusa per pregar i un mitjà per relacionar-nos amb Déu.
Què tindrà aquest aparell que no sortim de casa sense ell. La seva capacitat de comunicació, fins i tot amb internet, les fotos que tenim guardades, o la llarga llista de contactes ...
En qualsevol lloc que un es trobi, assegut en una església, descansant a la vora del mar, a l'ombra d'un arbre, a la part alta d'una muntanya o només a la seva habitació ... ningú ens impedeix treure el mòbil i fer una trucada. Aquesta trucada pot ser una crida a Déu: "Sóc aquí, Pare bo"
Déu sempre està a l'escolta, amb total cobertura, esperant que el interpel·lin, per exposar-li amb naturalitat i senzillesa els problemes que ens ocupen o preocupen. D'això es tracta precisament. Això és pregar.
Ara donem una ullada als contactes del nostre telèfon: Tots tenim en llista els noms dels familiars, amics, persones conegudes o que es relacionen amb nosaltres. Aquest matí podem fer present a algunes de les persones de la nostra llista de contactes, que per algun motiu avui els sentim una mica allunyats de nosaltres, o amb els quals fa temps que no parlem o no tenim notícies seves ... El parlar i demanar pels altres és una de les maneres més boniques de pregar.
La pregària és com carregar la nostra bateria espiritual.
Què passa amb telèfon si el seguim fent servir i mai el carreguem?
La resposta és òbvia. La bateria es descarrega i tard o d'hora el telèfon deixarà de funcionar fins que sigui novament carregat.
De la mateixa manera no podem permetre'ns el luxe de no pregar.
Preguem tots junts amb l'oració que ens va ensenyar Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada