petita flauta deixa'm - digues que sí-
entre els meus dits,
fes-te la meva alegria.
Com la canya buida
es fa espai on es cola el meu baf,
ofereix el teu no res a la meva lloança.
Deixa'm només, en cada instant,
entrar i envair els teus buits,
els teus errors, les teves debilitats,
per a què d'aquí broti meva música,
la nostra música del teu sí
i de la meva invasió.
Música amb notes úniques;
amb silencis i sons inèdits.
Música sempre nova,
a través teu, petita flauta.
Saps quant t'estimo.
Dels teus buits, no tinguis por.
És justament per ells
que vol cantar el teu Déu,
és a través de les teves limitacions
que s'expressa la meva plenitud.
Digues que sí, en cada instant,
a cada ara al pas del meu cant,
l'eternitat en el teu temps,
el tot, en el teu res.
Aquesta res que necessito.
Sí, entre les meves mans,
fes-te el meu bé per la meva alegria,
la teva alegria, l'alegria de tots.
Digues que sí a aquest joc
juguem els dos, joc d'aliança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada