molt desperts per saber llegir el misteri de la vida,
entendre els signes dels temps,
i descobrir les petjades de l'Amat.
Feliç la que té les orelles molt obertes,
per escoltar els missatges oferts,
i acollir les veus dels petits,
els crits de les víctimes,
els anuncis del profeta.
Feliç la dona que té les mans obertes, despreses;
que sap que el Regne de Déu li pertany
i ho espera, també per als pobres.
La dona de mans disponibles,
servicials, generoses,
perquè el Regne de Déu vingui.
Feliç la dona que camina
sobre els seus propis peus,
recolzant les seves petjades en les d'Aquell
que va viure fins a l'extrem l'amor,
que busca redreçar-se amb altres i amb altres,
que vol donar a llum a la humanitat nova.
Feliç la dona de cor ardent,
que escolta la Paraula i s'enardeix,
que gaudeix amb la promesa,
contagia optimisme,
creu en la utopia i la treballa.
Feliç la dona alegre
encara que coneix el sofriment i la pobresa.
No és alegria natural,
és rebuda,
ha escoltat les benaurances.
Sap que els pobres, els que pateixen són feliços,
Déu està amb ells.
Feliç la dona que eleva els seus braços
en actitud suplicant,
conscient de la seva necessitat de Déu
i de l'Esperit que fecunda la Història
i fa possible el fruit desitjat,
el que fa "gemegar a la creació sencera com a dolor de part".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada