Doneu-nos la fe.
La fe és abandonament total
i confiat en mans de Déu
sense veure clar.
Doneu-nos la fe.
La fe és el salt lliure
del trapezista en el buit,
segur de trobar-se amb les mans d'Amic.
Doneu-nos ...
La fe és dipositar la pròpia vida
en mans de l'autèntic Senyor: Déu.
Saber, acceptar i reconèixer
la pròpia finitud:
jo no sóc l'amo de l'ésser,
del per què sóc.
Doneu-nos ...
La fe és posar Déu
com a únic absolut
de la pròpia vida.
Doneu-nos ...
La fe és sentir-se fill
d'un Déu Pare-Mare-Amor
i germà d'una mateixa família.
Doneu-nos ...
La fe és la brúixola que orienta la vida,
que la posa de cara al "nord",
de cara a Déu.
Doneu-nos ...
La fe és obrir-se a fer la voluntat de Déu
(que busca sempre el nostre bé i felicitat)
per sobre de fer la nostra "santíssima voluntat".
Doneu-nos ...
La fe és acceptar Déu com a resposta,
no sempre fàcil ni evident,
als interrogants de l'ésser humà.
Doneu-nos ...
La fe és descobrir llavors l'Esperit de Jesús
en tot el que ens envolta;
és viure "veient" a "l'invisible".
Doneu-nos ...
La fe és orelles per escoltar Déu;
ulls per veure'l en la naturalesa,
en el proïsme,
en el propi cor,
en el pobre,
en el pa partit i compartit.
Doneu-nos ...
Fe és llum que il·lumina el camí,
encara que no evita ni les pedres ni les caigudes.
Doneu-nos ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada