Beneïm Déu,
que és el nostre Pare,
revestit de benevolència.
Ens crea i ens recrea a cada instant,
ens envolta en la seva mirada afectuosa.
L'ésser humà és com flor del camp,
però Déu l'omple de gràcia i de tendresa;
està de pas per la terra,
però Déu l'omple de gràcia i de tendresa.
Per això no temem el pas dels anys,
ni ens preocupa el cansament,
la vellesa, ni el deteriorament,
perquè Ell renova la nostra joventut
i ens dóna ales d'àguila.
No temem tampoc la mort,
perquè Ell ens rescatarà de la fossa,
ens lliurarà del no-res,
no caurem en el buit,
caurem a les seves mans.
Ni tan sols ens angoixen els nostres errors i pecats,
perquè Ell perdona les nostres culpes
i cura totes les nostres dolències.
En veritat que som de fang,
però el Pare coneix la nostra massa
i s'apiada dels fills.
Per això beneïm el Senyor
i li donem gràcies,
perquè és compassiu i benigne.
Passen els anys, segles i mil·lennis,
però la seva misericòrdia
no passa ni s'esgota,
es renova i desborda amb el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada