Escolteu-nos, Senyor

Escolta, Senyor. 

Escolteu-nos. 

La nostra pregària és el crit 

dels pobres desemparats, 

dels refugiats sense refugi, 

dels que han caigut en les trampes de la violència, 

en l'espiral de les venjances, 

en les fosses angoixants de la mort. 

La nostra pregària està teixida 

amb el clam de les llàgrimes 

dels qui viuen desemparats, 

amb la sang vessada, 

amb la por i la tristesa dels nens, 

amb el dolor i l'angoixa de les mares, 

amb la impotència de tots. 

Et cridem en el dia del perill, 

quan la mort cavalca temorosa, insaciable 

i no hi ha res que freni la seva marxa victoriosa. 

Arribi fins a tu el nostre clam, 

perquè Tu, Senyor, ets bo i clement, 

ric en misericòrdia amb els que t'invoquen. 

Vetlles pels teus fills indefensos, 

et commous per la seva mort, 

plores amb nosaltres per cada ésser humà que pateix. 

Demanem el miracle de la solidaritat, 

que sapiguem veure'ns tots com a germans i germanes, 

que sapiguem comprendre'ns i estimar-nos. 

Demanem que canviï la ment dels violents. 

Demanem que ens canviïs el cor, 

que sigui compassiu i benigne, com el teu. 

I demanem perdó, 

perquè som d'alguna manera responsables de tant patiment 

per la nostra deixadesa i indiferència, 

per tots els nostres egoismes. 

Us ho demanem a tu, Senyor, 

ric en misericòrdia amb aquells que et invoquen.