Translate

dimarts, 25 d’abril del 2017

ELS NINGÚ

Somien les puces amb comprar-se un gos 
i somien els ningú amb sortir de pobres 
que algun màgic dia plogui de sobte la bona sort, 
que plogui a bots i barrals la bona sort; 
però la bona sort no plou ahir, 
ni avui, ni demà, ni mai, 
ni en plugim cau del cel la bona sort, 
per molt que els ningú la criden 
i encara que els piqui la mà esquerra, 
o s'aixequin amb el peu dret 
o comencin l'any canviant l'escombra. 
Els ningú: 
els fills de ningú, 
els amos de res. 
Els ningú, 
els ninguns, 
els menyspreats, 
corrent la llebre, 
morint la vida: 
Que no són, 
encara que siguin. 
Que no parlen idiomes, 
sinó dialectes. 
Que no professen religions, 
sinó supersticions. 
Que no tenen art, 
sinó artesania. 
Que no practiquen cultura, 
sinó folklore. 
Que no són éssers humans, 
sinó recursos humans. 
Que no tenen cara, 
sinó braços. 
Que no tenen nom, 
sinó número. 
Que no figuren en la història universal, 
sinó en la crònica vermella de la premsa local. 
Els ningú, 
que valen menys 
que la bala que els mata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada