La pau només floreix
en els teus senders,
Déu de la llibertat;
i al refugi profund
de la teva gràcia
trobo el meu repòs.
Els forjadors de grans imperis
pretenen enderrocar
la nostra fe per terra
i desterrar la nostra esperança.
No suporten la pau dels senzills,
dels que romanen dia i nit
a la teva escolta,
assedegats del teu amor.
Les seves ments
i les seves llengües,
són hàbils forjadors de mites i sistemes,
de valors i imperis,
però hauran d'emmudir per sempre,
quan per fi es manifesti
la mentida del seu orgull
que va pretendre negar
la teva salvació.
Per això, els humils de la terra,
mireu sempre al Senyor
i no entreu en el joc de l'astúcia i de violència
amb què els poderosos d'aquest món
volen enfonsar d'una vegada per sempre
la fe que obre camins a l'abraçada nua d'ambició.
Fugiu de les riqueses
que corrompen el cor de l'ésser humà,
fins apartar-lo de la seva bella meta
de llibertat i amor!
I retingueu,
com la bona terra reté la llavor
fins a la seva créixer el fruit,
la Paraula de Vida amb que Tu,
a cada un, ens crides pel nostre nom
i a tots ens convides
a un sopar de goig
en la teva presència,
eternitat del do.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada