que a totes les armes se'ls caigui la "r",
lletra de retard i de rancor.
No és qüestió d'armar-se,
sinó d'estimar-se.
Aleshores,
quan les armes perdin el seu fibló de mort,
quan els fusells disparin flors i caramels,
quan els tancs es converteixin en tractors,
i quan no hi hagi més bombes que les del cor...
Aleshores,
quan les guerres no siguin contra l'home,
sinó contra la fam,
quan no es matin els enemics,
sinó a l'enemistat,
quan no es fabriqui més la mort,
sinó la vida,
quan l'única violència sigui de l'amor...
Aleshores,
les portes del paradís tornaran a obrir-se ,
el Regne de Déu serà realitat entre nosaltres,
les Benaurances començaran a tenir sentit
i alguna petició del Parenostre ja no serà necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada