El Senyor és tan a prop com l'aire,
proximitat joiosa i protectora.
Recolzats,
és a dir, a la nostra esquena.
Defensats,
algú que potser ni vegem.
Algú que deixa una mà a l'espatlla
que ens apaivaga,
que ens subjecta a vegades.
EL SENYOR ÉS A PROP.
Cada vegada que
ulls diàfans i transparents d'alegria
ens miren,
cada vegada que
una bondat,
una tendresa vencen ...
Cada vegada que
la gent ens nota calats de compassió ...
Cada vegada que
sentim la paraula "gràcies"
perquè algú ha agafat el costum
de tenir la mà oberta.
EL SENYOR ÉS A PROP.
Cada vegada que preguem al Pare
i agraïm commoguts seu recer ...
Cada vegada que estimem i mesurem a tots,
a cada un, amb la mateixa vara humà ...
Cada vegada que sentim murmuris de l'Esperit
insinuant una mena:
"No vull que m'ajudis,
vull que ocupis el meu lloc",
EL SENYOR HI ÉS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada