quan el desànim ens desbanca;
I en el cor bategant que persisteix en l’estima,
malgrat els desamors i les traïcions
que esquerden la nostra confiança.
T’esperarem en el coratge i la fortalesa
que, més enllà de nosaltres,
ens enrobusteix les cames quan flaquegen al caminar;
i en l’alegria serena que, contra tot pronòstic,
arrela en l’ànima en mig la nostra dissort.
T’esperarem en el bri de llum que vol fer-se pas
quan els ulls se’ns clouen encegats per
la indiferència i l’autocentrament;
i en l’abraçada que ens perdona
quan els nostres desencerts han vessat sang.
T’esperarem,
I la nostra espera serà el bes
de la Presència en l’esdevenir.
Mar Galceran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada