Una tarda en el parc...
Hi havia una vegada un nen que volia conèixer Déu. Ell sabia que seria un llarg viatge per arribar on vivia Déu. Llavors va preparar la seva motxilla amb panets i sucs i va emprendre el viatge. Quan el nen ja havia recorregut tres carrers, va conèixer una velleta que hi estava asseguda al parc observant els coloms.
El nen es va asseure al seu costat i va obrir la seva motxilla. Ell estava a punt de prendre’s el seu suc quan va notar que la velleta es veia famolenca, llavors el nen li va oferir un panet. Ella, agraïda, el va acceptar i va somriure. El seu somriure era tan bell que el nen volia veure aquest somriure novament, llavors li va oferir un suc. De nou la velleta li va somriure. El nen estava encantat! Tots dos es van quedar asseguts tota la tarda menjant i somrient, i en cap moment no van dir ni una sola paraula.
Tan bon punt va començar a enfosquir, el nen es va sentir cansat i es va alçar per a anar-se’n. Es va girar, va mirar la velleta i li va fer una abraçada. Ella li va fer un bell somriure, el més bell que havia fet mai.
Quan el nen va obrir la porta de casa seva, sa mare estava sorpresa de la felicitat que resplendia.
Ella li preguntà:
- Què has fet avui que t’ha fet tan feliç?
Ell li contestà:
- He menjat amb Déu. I saps què? Ella té el somriure més preciós que he vist!
Mentrestant la velleta, també amb felicitat radiant, havia tornat sa casa. El seu fill estava sorprès per la pau que mostrava a la cara i li preguntà:
- Mare, què has fet avui? Què t’ha fet tan feliç?
Ella va contestar:
- He menjat panets al parc amb Déu. I saps què? És més jove del que esperava.
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada