Dos ocells estaven molt feliços sobre un mateix salze. Un d’ells es recolzava en una branca a la punta més alta del salze; l’altre estava més avall, en unes branques baixes.
Passada una estona, l’ocell que estava a la branca més alta, per trencar el gel va dir:
- Oh, que boniques són aquestes fulles tan verdes!
L’ocell que era a sota s’ho va prendre com una provocació i li va contestar de mala manera:
- Però que ets cec o què? No veus que són blanques?
I el de dalt, molt molest, va contestar:
- Tu sí que ets cec! Són verdes!
I l’altre, des de sota, amb el bec cap amunt, va respondre:
- T’aposto les plomes de la cua que són blanques. Tu no entens res, tros d’ase.
L’ocell de dalt notava que se li encenia la sang, i sense pensar-s’ho dues vegades es precipità sobre el seu adversari per donar-li una lliçó.
L’ altre no es va moure. Quan van estar a prop l’un de l’altre, amb les plomes encrespades per la ira, van tenir la lleialtat de mirar els dos cap amunt, en la mateixa direcció, abans de començar la baralla.
L’ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre:
- Oh, que estrany! Fixa’t que les fulles són blanques!
I va convidar al seu amic:
- Vine fins a dalt on era jo abans.
Varen volar fins a la branca més alta del salze i aquesta vegada varen dir els dos a la vegada:
- Fixa’t que les fulles són verdes!
Parábolas en son de Paz - Herminio Otero
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada