Narrador: Un dia, uns que eren deixebles de Joan Baptista, van dir als amics de Jesús:
Deixeble 1: Escolteu! Com és que vosaltres no feu dejunis i coses d’aquestes, com nosaltres?
Pere: Ah! És perquè Jesús ens ho ha ensenyat així...
Joan: Sí, nosaltres fem molt de cas d’allò que ens diu, però no sabem ben bé per què ho fem...
Deixeble 2: Doncs, anem tots a preguntar-li-ho a Jesús mateix!
Pere: Mireu, és allà! Anem a preguntar-li això!
Joan: Ei, Jesús, escolta un moment!
Jesús: Què voleu? Què us passa?
Deixeble 1: Com és que els teus amics no fan dejunis ni coses d’aquestes com nosaltres?
Joan: Ens han fet aquesta pregunta i no hem sabut què dir...
Jesús: Doncs mira que és ben fàcil de contestar!
Tots: Sí???
Jesús: A veure: quan uns nuvis es casen, la família i els amics què fan? Dejunen o fan festa?
Tots: Fan una gran festa!
Jesús: Veieu com és fàcil de contestar?
Pere: Però què hi té a veure això dels nuvis amb la vida de cada dia?
Jesús: Ai, Pere, sí que tens el cap dur, eh? No recordes que us he dit moltes vegades que Déu us estima com s’estimen uns nuvis?
Pere: Sí, ja me’n recordo. Però...
Jesús: Si Déu us estima com s’estimen els nuvis, vol dir que tota la vida ha de ser com una gran festa, com un gran joc... Ho enteneu, ara?
Tots: Sí, sí, ara ho entenem bé. Tota la vida ha de ser com una gran festa, com un gran joc, perquè Déu ens estima com s’estimen els nuvis! Visca, quina sort!
Evangelis d’estar per casa - Escola Pia de Catalunya
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada