PARE NOSTRE

Has pensat mai com diria Déu el Parenostre? 

Fill meu, que estàs a la Terra 

preocupat, confós, desorientat, solitari, trist, angoixat. 

Jo conec perfectament el teu nom 

i el pronuncio beneint-lo perquè t’estimo. 

No! No estàs sol, perquè jo habito en tu. 

Junts construirem aquest regne del qual tu n’ets el meu hereu.

Desitjo que sempre facis la meva voluntat 

perquè la meva voluntat és que siguis feliç. 

Sàpigues que comptes amb mi 

jo mai t’abandonaré i tindràs sempre el pa per avui. 

No et preocupis. Només et demano que 

sempre el comparteixis amb els altres, amb els teus germans. 

Sàpigues que sempre perdono les teves ofenses 

fins i tot abans que les cometis, 

fins i tot sabent que les faràs 

i et demano que facis tu el mateix amb els que t’ofenen. 

Desitjo que mai caiguis a les temptacions 

i per això et demano que t’agafis fort a la meva mà. 

Sempre aferra’t a mi i jo et deslliuraré de tot mal. 

Recorda i no oblidis mai que T’ESTIMO 

des del principi dels teus dies i que t’estimaré sempre. 

Perquè jo sóc el teu pare.

(Pensaments, reflexions i pregàries. Fundació Pere Tarrés, La Ruca-Setmana Santa 2016)