La Gerra esquerdada

Un carregador d'aigua de l'Índia tenia dos grans gerres que penjaven als extrems d'un pal i que portava a sobre de les espatlles.

Una de les gerres tenia diverses esquerdes, mentre que l'altra era perfecta i conservava tota l'aigua al final del llarg camí a peu, des del rierol fins a la casa del seu patró, però quan arribava, la gerra trencada només tenia la meitat de l'aigua . Durant dos anys complets això va ser així diàriament. Per descomptat, la gerra perfecta estava molt orgullosa dels seus èxits, ja se sabia perfecta per als fins per als quals va ser creada. Però la pobra gerra esquerdada estava molt avergonyida de la seva imperfecció i se sentia miserable perquè només podia fer la meitat de tot el que se suposava que era la seva obligació.

Després de dos anys, la gerra trencada li va parlar a l'aiguader dient-li: "Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només pots aprofitar la meitat de la meva càrrega i només obtens la meitat del valor que hauries de rebre."

L'aiguader afligit, li va dir compassivament: "Quan tornem a casa vull que miris les bellíssimes flors que creixen al llarg del camí."

Així ho va fer la gerra. I en efecte, va veure moltíssimes flors precioses al llarg del trajecte, però de totes maneres es va sentir afligida perquè al final, només quedava dins de si la meitat de l'aigua que havia de portar.

L'aiguader li va dir llavors: 

"Et vas adonar que les flors només creixen en el teu costat del camí? Sempre he sabut de les teves esquerdes i vaig voler treure el costat positiu d'això. Vaig sembrar llavors de flors a tot el llarg del camí per on vas i tots els dies les has regat i per dos anys jo he pogut recollir aquestes flors per decorar l'altar de la meva Mare. Si no fossis exactament com ets, amb tot i els teus defectes, no hagués estat possible crear aquesta bellesa."

Tots tenim defectes, debilitats i qualitats i hem de treure profit de tots ells, mai hem de sentir-nos menys o més que altres, perquè tots tenim un objectiu que complir, una feina a fer. Cada un de nosaltres té les seves pròpies esquerdes. Superar-les implica un treball personal profund i compromès.