Es conta que un deixeble d’un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:
- Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.
- Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me?
- Els tres filtres? – va dir el deixeble.
- Sí. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert?
- Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns.
- Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú?
- No, realment, no. Més bé al contrari
- Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
- De fet, no.
- Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit.
Coh 5, 1-2
Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. 2 Perquè així com l'excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada