Pare Nostre, de tots nosaltres, homes i dones,
sabem que pateixes veient des del cel que aquí, a casa nostra,
el ric exerceix el seu imperi, sobre el pobre.
Escolta les nostres veus, escolta el nostre prec.
Tu estàs caminant, de nou,
amb els pobles que, pel desert, caminen buscant
que es faci el teu Regne.
Sigues tu la nostra força i el nostre alè.
Que no defalleixi mai el nostre interès
a lluitar buscant aquest món nou de la vostra llei
on l'important ja no sigui els diners,
amb gust de sang, obtingut dels pobres pobles,
sinó l'ésser humà ple en la seva dignitat.
Dóna'ns tu l'alè.
Mira que ens roben, cada dia el pa dels nostres esforços
dient que devem el que no devem
ja que són els nostres fills,
els teus fills petits
els que sense arròs, sense cases, sense metges,
creixen com arbres, mancats de reg,
en terra esquerdada amb troncs ressecs.
Nosaltres volem saber perdonar
el que ells ens deuen,
que ells ens condonin el que, segons diuen, nosaltres devem.
Allibera'ns, Senyor, d'aquest mal
que és cèrcol que estreny i asfíxia.
Que tots els pobles et santifiquem sent solidaris.
Aquest és el nostre anhel i també el teu.
Amén, Pare Nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada