i us indigneu amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que en altre temps us vau fer vostre,
que redimíreu per posseir-lo.
Pareu esment en l’esglesiola de Sant Romà on residíeu,
resseguiu pas a pas les ruïnes nostrades de Sau.
La ciència, el progrés, la tècnica i l’energia que ens calia
han devastat la parròquia que vós estimàveu.
S’estan perdent en el país els llocs de culte.
No veiem els joves i les noies a les nostres assemblees,
la ciència, el progrés i el benestar els n’han apartat,
no segueixen els passos dels vostres servents,
sense que nosaltres us haguem abandonat.
Ja no ens queda cap profeta,
els plans pastorals no tenen gens de consistència
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.
Fins quan, Déu nostre, serem la riota dels descreguts?
Gosarà l’indiferent oblidar el vostre nom per sempre?
Però vós, oh Déu, des de sempre sou el Senyor,
Vós sou per tots els segles la llum del món
i el vostre nom és conegut fins als confins de la terra.
No oblideu els vostres pobres per sempre,
que no quedi defraudat el qui confia en vós.
Ja és hora que doneu el vostre Esperit consolador
als qui han posat la seva esperança en vós.
Que els oprimits pel Primer Món no se’n vagin defraudats,
que els desvalguts i els pobres lloïn el vostre nom.
Que els cants de lloança a la vostra majestat
omplin de nou les nostres esglésies i santuaris.
Que la nostra generació, en veure els vostres fills,
torni a dir com als primers temps: Mireu com s’estimen.
Que la vostra Església renunciï als privilegis i al poder,
i no cerqui ser servida sinó servir i fer-se pobra.
Que el testimoni que doni de la vostra Paraula
sigui viscut per ella, l’Església, mare nostra,
i cregut pels homes i dones, els nostres germans.
Que prengui el color de la pell de cadascun dels vostres fills
i que, tendrament encarnada en cada poble,
acompanyi amb senzillesa la humanitat
cap a la plenitud del vostre Regne. Amén.
Que la nostra generació, en veure els vostres fills,
torni a dir com als primers temps: Mireu com s’estimen.
Que la vostra Església renunciï als privilegis i al poder,
i no cerqui ser servida sinó servir i fer-se pobra.
Que el testimoni que doni de la vostra Paraula
sigui viscut per ella, l’Església, mare nostra,
i cregut pels homes i dones, els nostres germans.
Que prengui el color de la pell de cadascun dels vostres fills
i que, tendrament encarnada en cada poble,
acompanyi amb senzillesa la humanitat
cap a la plenitud del vostre Regne. Amén.
PERE FARRIOL i VINYES
EiV. 102 – Creure: anar contra corrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada