Sóc la més petita

Sóc la persona més petita, sens dubte, 

però Déu m'ha mirat, i jo clamo la meva alegria.

Comparteixo la pobresa del meu poble, 

el petit Israel, "el seu servent", 

però ell amb la seva misericòrdia m'ha mirat, 

i jo desbordo de goig com en el dia de noces, 

i proclamo amb força la bellesa del seu amor. 

Obro la meva finestra cada dia 

de bat a bat a l'esperança, 

i sé que les meves fletxes arriben al Sant. 

El que és Poderós, ha escollit el petit, 

al més petit, per lluir-se en les seves obres, 

per lluir la seva misericòrdia, 

meravelles del seu amor. 

Tots em diran benaurada, 

però és cosa del seu amor. 

I anuncio que hi ha motius d'alegria per a tots, 

perquè la misericòrdia de Déu no té límits. 

Demà tot pot canviar: 

els que es recolzen orgullosos en les seves poltrones 

rodaran per terra, menyspreats i oblidats, 

en canvi els humils i senzills seran enaltits. 

Algun dia, així està escrit, 

els famolencs i captaires s'asseuran 

al banquet del Regne, 

i els avars, especuladors, 

pidolaran una engruna d'afecte. 

Demà, jo ho espero, 

les promeses de Déu es compliran, 

com en temps dels pares, 

que la seva misericòrdia no s'esgota. 

I ens beneirà de nou, 

i ens visitarà de nou, 

i es quedarà ja amb nosaltres per sempre.