Got de fang

Com un got de fang, 

sí, Senyor, és veritat, 

i Tu saps que em fa mal, 

i el fràgil que em sento, i el pobre... 

Però avui, caram, Senyor! 

he descobert, i et dono gràcies, 

que és veritat que sóc de fang 

però que sóc també un got. 

I he somiat, Senyor, 

gràcies que Tu eres el mar, 

i jo a la platja, 

i en pujar de la marea 

l'aigua m'omplia, i em cobria, i vessava. 

Ai, Senyor! 

No coneix el seu ésser el got

mentre no s'omple d'aigua! 

Que li importa ser de fang! 

Si és got! 

I deixar-se omplir! 

I deixar-se vessar! 

i així, ser font! 

i així, ser mar! 

Que bonic és ser got

encara que aquesta sigui de fang! 

Un altre somni he somiat, 

gràcies, Senyor, 

que Tu eres aiguader, 

i que jo era el teu got, 

el teu got de fang, 

pobre i fràgil, és veritat, 

però bonic i em portaves de la mà, 

i em tractaves amb amor, 

i em cuidaves amb compte, 

perquè jo era el teu got, 

i em mostraves amb orgull a tothom,

i em volies, i et feia companyia, 

i a més, Déu meu, 

que seria un aiguader 

sense el seu got de fang! 

Gràcies, Senyor, per haver somiat, 

gràcies et dono per ser got, 

i gràcies per ser de fang.